miércoles, 30 de mayo de 2012

El sistema dual de formació professional català: experiment amb gasosa

Nota de premsa del Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya: “El Govern ha avalat avui l’informe per donar l’impuls a la Formació Professional que ha de permetre afavorir la reactivació econòmica. L’informe recull diferents accions que milloren l’oferta formativa i alhora consoliden la formació professional com una aposta de futur. Per fer-ho possible, s’ha acordat fer una clara aposta per la formació dual, que significa una major vinculació amb el món empresarial que ha de servir per fomentar l’ocupació”.
http://www.govern.cat/pres_gov/AppJava/govern/govern/consell-executiu/acords-govern/notapremsa-147859.html?mode=static

Un cop més, i són infinits, el Govern de la Generalitat de Catalunya – ara, l’actual; abans, l’anterior; més abans, el mateix d’ara – torna a la càrrega amb un experiment amb gasosa en l’àmbit de l’educació-formació. Ara toca, una altra vegada, “impulsar la formació professional amb l’objectiu de reactivar l’economia”. Podria cloure aquí aquesta entrada amb una sonora riallada, però aportaré algunes reflexions perquè el tema de la formació del jovent (així com la seva relació amb l’economia i el treball) és prou seriós i de nou es tracta amb desídia i falòrnia.

D’altra banda, en l’afamat sistema dual no tot és or. Aquí faré referència al cas alemany, malgrat que també està implantat a d’altres països europeus (com ara, Àustria, Dinamarca, Suïssa, però amb característiques diferents). 

1.    Per començar es fa servir el terme “sistema dual” com si fos la panacea.

En parlar de la formació professional dual, pensem immediatament en el sistema alemany de formació dels joves com a professionals. Aquest sistema compta amb molts anys d’història (s’inicià l’any 1874), però, actualment, es troba amb diferents greus dificultats per raons diverses de les quals citaré només algunes.

D’una banda, la manca de nivell de qualificació personal i professional dels joves alemanys un cop acaben el seu itinerari formatiu-laboral, car són formats a mida de les necessitats d’una determinada empresa i, com a molt, d’un determinat sector d’activitat – per això, donat que gaudeixen d’una formació més comprensiva, els joves formats en altres països europeus tenen bona acollida en el mercat de treball alemany -. Aquesta realitat es pot constatar consultant, per exemple, els informes elaborats per la Fundació Bertelsmann (Verbesserung des Übergangs von der Schule in die Berufsausbildung – resultats de l’enquesta sobre “transició de l’escola a la formació professional”-, 2011; Reform des Übergangs von der Schule in die Berufsausbildung – “reforma de la transició de l’escola a la formació professional”, 2011; Dauer von Ausbildungsberufen, - resultats de l’enquesta sobre “durada de les ocupacions”, 2012) o llegint la pàgina web de l’Office fédéral de la formation professionnelle et de la technologie OFFT de Suïssa, que gosa titllar el sistema alemany com “mancat d’actualització i poc útil” per a la llarga vida professional que espera al jovent, és a dir, no aporta valor com a instrument de formació a futur. Igualment, i en la mateixa línia, es pot fer lectura d’altres documents i informes, com ara, http://www.ceras-projet.org/index.php?id=1621 i

[Sense anar més lluny, un diari com El Mundo, tan admirador de l’actual situació socioeconòmica alemanya i del mode de fer alemany, s’ha despatxat molt recentment amb una desqualificació del sistema dual alemany:

Tal vegada, un dels aspectes més negatius del sistema dual alemany és que no persegueix cap finalitat social, tan sols dóna resposta a les demandes i interessos de les empreses. L’any 2009 es van quedar sense plaça de treball-formació 103.000 joves i, l’any 2010, 153.000 joves més (informe Bertelsmann). Està en mans de les empreses el fet d’acollir joves o no i el centre de formació té l’obligació de recollir a aquells que les empreses han seleccionat. Servei públic i social? Cap. Orientació i adequació a les potencialitats dels joves? Cap. Tan sols un quid pro quo: m’interesses?, t’interessa allò que t’ofereixo? Tens plaça. En cas contrari, pots anar a formar-te, però fora del sistema dual.

Sens dubte, hi ha una característica pròpia del sistema dual alemany que deu agradar força als governants catalans: la centralització. El poder d’organització i gestió està en mans de les Cambres de Comerç i dels Lands, tot ignorant la realitat local. 

2.    Per continuar, el concepte dual s’aplica a casa nostra paternalísticament “a la catalana” a favor de les empreses.

El director de l’Àrea de Formació Professional de la Cambra de Comerç de Bonn, senyor Juergen Hindenberg, en la jornada sobre “Formació dual a Alemanya: visions i experiències”, organitzada per la Fundació BCN-Formació Professional, celebrada el passat dia 25 de maig, va informar que les empreses alemanyes fan una inversió anual en formació dual propera als 30.000 milions d’euros (segons l’informe Bertelsmann, 14.700 milions l’any 2007). Els conceptes principals d’aquesta inversió són els salaris dels joves i les hores dedicades pels treballadors-formadors a formar-los.

Quina inversió faran les empreses catalanes? Segons l’acord signat entre el Departament d’Ensenyament i el president de la Corporació Alimentària Guissona, aquesta “oferirà estades a l'empresa a través de la formació en alternança i amb formació dual, mitjançant contractes laborals o beques”. Està per veure com es concreta finalment “la cosa”, però hi ha indicis que apunten que la major part de la inversió anirà a càrrec de l’administració pública catalana en forma de beques.

D’on surt aquesta deducció? En la mateixa jornada del passat dia 25, es va preguntar a la representant de la Cambra de Comerç de Barcelona si han realitzat un càlcul aproximat de la inversió necessària a fer per les empreses en cas que el sistema dual s’implanti a Catalunya de forma generalitzada, no en petits assajos. La resposta va ser doblement reveladora: “És un treball llarg de fer. Ara estem iniciant el camí i haurem de consultar als associats. També esperem la col·laboració de l’Administració”.

Estan els empresaris catalans preparats i disposats a proporcionar les prestacions que el sistema dual exigeix?, cerquen quelcom més que mà d’obra barata o gratuïta?, són conscients que, un cop implantat el sistema dual, no podran acusar el sistema educatiu-formatiu d’ésser incapaç de donar resposta a les demandes de les empreses? Les empreses disposen de treballadors capacitats per donar formació als joves del sistema dual? Com es prepararan els formadors?, qui els prepararà?, qui haurà d’invertir en la seva formació... Molt em temo que, si es vol implantar el sistema, serà “la mamà Generalitat” qui haurà de fer-se càrrec de tot.

3.    D’altra banda, es parla de sistema dual i a Catalunya es fa un experimentet no es planteja un sistema.

Un sistema és un “conjunt d’elements organitzats, principis, regles... sobre una matèria, enllaçats entre ells d’una manera racional, segons un mètode determinat” (J.B. Xuriguera, Nou diccionari de la llengua catalana). O bé, és un “tot orgànic” (Institut d’Estudis Catalans, Diccionari de la llengua catalana), és a dir, organitzat.

Doncs bé, suggereixo la lectura de la nota de premsa a la que faig referència a l’inici d’aquest article. En primer lloc, el Consell Executiu de la Generalitat  es limita a fer una nota de premsa en la qual parla d’un conveni signat amb una confederació empresarial i, al final de la nota, diu que això és la nova FP dual catalana. En segon lloc, la nota afirma que “amb el nou model, els alumnes tenen un contracte o beca salari i fan part de la formació en una empresa, ja sigui teòrica o pràctica”. En què quedem: contracte o beca?, contracte becat o beca contractual?, formació teòrica o formació pràctica en una empresa?, formació teòrico-pràctica en una empresa? Qui finançarà aquestes beques-salari?, continuarà fent-lo l’erari públic?, en aquest cas, com és possible que la formació teòrico-pràctica en un centre de formació tingui com a finalitat “l’activitat productiva a l’empresa”? (veure, a la web del Departament d’Ensenyament, el document Una nova Formació Professional per reactivar l’economia. Un model vinculat a l’empresa per fomentar l’ocupació. Barcelona, 8 de maig de 2012).

Ítem més, aquest últim document torna a insistir en presentar un experiment, no pas un sistema, car repeteix la confusió conceptual i pràctica del “nou model” en relació a la tipologia de relació entre formant i empresa. Afirma que permetrà a l’empresa participar en activitats formatives, mitjançant “l’acolliment dels alumnes amb contracte laboral o amb pla de pràctiques formatives remunerades amb beca salari”. Una cosa o l’altra? Qui decideix què i quan? Qui, finalment, paga? 

Igualment, el document citat anteriorment barreja la presentació del “nou model de FP” amb adaptacions curriculars portades a terme fins ara a Catalunya entre les quals no figura el cicle formatiu de grau superior de processos i qualitat en la indústria alimentària que és l’objecte de l’acord firmat entre el Departament d’Ensenyament i la Corporació Alimentària Guissona. Està en procés d’adaptació aquest cicle formatiu?, quina part s’adaptarà: el 45% (és el que diu el document del Departament del passat 8 de maig)? Però, el sistema dual alemany dedica l’80% del temps de formació-treball a la part pràctica en l’empresa i el 20% al centre de formació. Quina mena de model dual serà el català? 

4.    Finalment (per ara), algunes qüestions més que estan per clarificar en el model dual català: quants anys tardarà en completar-se?, qui formarà els treballadors-formadors?, qui atorgarà les titulacions (en el sistema alemany ho fan les cambres de comerç)?, com i quan s’adequarà l’actual professorat de formació professional inicial a la nova situació (en els aspectes curriculars, laborals, formatius de posada al dia...)?, quin paper jugarà l’orientació formativa i professional del jovent en el nou sistema (en el sistema alemany, cap ni un)?, quantes empreses estan disposades i poden, realment, donar resposta al nou model? Etc., etc. etc. Ah!, i el nou model ¿és “cosa dels d’ensenyament” o els de treball també tenen quelcom a dir?